El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz (1218), i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia (1251), el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria. La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz (mort el 1339), que era administrador a Estíria. Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz (mort el 1591), foren creats barons del Sacre Imperi (1551) com a barons de Waldstein i al Thal, i el 1557 comtes del Sacre Imperi i de Windisch-Graetz. El 1655 reberen la ciutadania (Indigenat) hongaresa, i el 1689 la ciutadania (Inkolat) bohèmia. El comte Joseph Niklas zu Windisch-Graetz (mort el 1802), escriptor, filòsof i jurista, tingué dos fills, que originaren les dues línies del llinatge: el gran, comte Alfred Candidus zu Windisch-Graetz (mort el 1862), fou general austríac contra Napoleó i sufocà la revolució vienesa del 1849 i a Budapest el 1849, i el 1804 les seves senyories d’Egglofs i Siggen foren erigides en principat del Sacre Imperi i de Windisch-Graetz; el fill petit, comte Weriand zu Windisch-Graetz (mort el 1867), fou creat (1822) príncep austríac de Windisch-Graetz.