winnebago

f
m
Etnologia

Individu d’un poble amerindi establert fins al segle XVII a l’E de l’actual estat de Wisconsin, sobretot a les vores del llac de Winnebago.

A causa de llur participació en la guerra dels sioux ( Black Hawk) contra els colons blancs (1831), foren foragitats cap a Iowa, i després cap a Nebraska (1865). Poble sedentari, es dedicava principalment a l’agricultura i a la collita de l’arròs silvestre. Participaven en la caça comunitària del bisó a les praderies. S'organitzaven en clans exogàmics, agrupats en dues grans divisions: l’aire (divisió alta) i la terra (divisió baixa). L’any 1990 eren uns 6 500 individus, repartits entre les reserves de Nebraska i Wisconsin.