Estudià dret a Varsòvia i filosofia a París. Entre el 1939 i el 1963 visqué a l’Argentina. En les seves obres transforma la realitat en l’al·legoria d’una certa idea de l’home en la qual aquest és concebut com un ésser imperfecte i immadur sotmès a la pressió i a la deformació per part de convencions socials, ideologies i estereotips. És autor, entre altres, de les novel·les Ferdydurke (1938), Trans-Atlantyk (1953), Pornografia (1960), dels drames Iwona księżniczka Burgundii (‘Ivonne, princesa dels Burgundis’, 1938) i Ślub (‘Matrimoni’, 1953), i del Diari 1953-1969, de publicació pòstuma (1970).