Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971. Membre de la Christlich-Demokratische Union (CDU) des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU (1981-84). Des del 1998 és membre de la presidència de la CDU. En els governs presidits per Helmut Kohl (1982-94) fou ministre d’afers especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’interior. El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític. L’autor de l’atac fou declarat malalt mental. Cap del grup parlamentari CDU/CSU (1991-2000), en 2002-05 ocupà la vicepresidència del grup parlamentari CDU/CSU d’Exteriors, Seguretat i Europa. En accedir a la cancelleria Angela Merkel, fou novament ministre de l’interior (2005-09) i, des d’aquest any fins a l'octubre de 2017 fou ministre de finances. En aquest càrrec fou el principal valedor de la posició oficial d’Alemanya en la crisi del deute de la zona euro, política basada en les mesures d’austeritat. Entre altres distincions, el 2012 fou guardonat amb el premi Carlemany. La seva reelecció al setembre del 2017 el convertí en el diputat amb més anys consecutius en el càrrec en la història d'Alemanya (45). El 24 d'octubre d'aquest any prengué possessió de la presidència del Bundestag.