Professor a Innsbruck (1949-57), a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic. Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència. És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft (‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954), Das Universalienproblem (‘El problema dels universals’, 1957), Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie (‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en col·laboració amb M.Varga von Kibéd, 7 volums, 1969-86) i Hauptströmungen der Gegenwartsphilosophie (‘Els principals corrents de la filosofia actual’, 1952-89).