Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metal·lúrgiques i químiques. És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen. Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques. Antic centre cèltic (Borbetomagus), fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent (Civitas Vangiorum). Al s. IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal. Capital del regne dels burgundis (413), fou destruïda pels huns (437). Presa i reconstruïda pels merovingis (final del s. V), fou escollida sovint com a residència pels reis francs. Sota el poder dels seus bisbes (s. X-XI), obtingué després un consell comunal, que estigué sovint en lluita amb els bisbes, i el 1519 esdevingué ciutat lliure imperial. Hi fou signat el concordat de Worms (1122), que posà fi a la lluita de les Investidures, i hi tingué lloc la dieta de Worms (1521) contra Luter. La ciutat acceptà la Reforma el 1525. Hom hi celebrà encara algunes conferències religioses entre catòlics i protestants (1540-41 i 1557). Ocupada pels francesos el 1792 (possessió confirmada el 1801), el 1816 fou atribuïda pel congrés de Viena al ducat de Hessen-Darmstadt. La catedral (1018-1234, restaurada després de la Segona Guerra Mundial) és d’estil romànic tardà, de tres naus, amb transsepte i cor i dues torres circulars a la façana i a la capçalera, d’acord amb l’estil renà. Conté diverses escultures exteriors i interiors. Cal destacar també l’Andreaskirche (s. XI-XIII), convertida en museu, la Magnuskirche (refeta al s. XIV sobre fonaments francs i restaurada al s. XVIII, després de l’incendi del 1689), la Martinskirche (s. XIII) i la Dreifaltigkeitskirche (s. XVIII). Hom hi ha trobat també uns banys subterranis del s. XII i un cementiri jueu del s. XI, amb uns 2 000 sepulcres.