Estudià a Grayshott, Holt i Oxford. A Berlín conegué l’antropòleg i psicòleg Layard, la influència del qual és visible en els primers llibres: Poems (1930) i The Orators (1932), i persisteix en reculls posteriors. Tornat d’Alemanya, fou professor a Anglaterra i a Escòcia; després intervingué en la preparació de pel·lícules documentals, per a les quals escriví comentaris en vers. Durant la Guerra Civil Espanyola fou sanitari a les files republicanes. El drama The Dance of Death (‘La dansa de la Mort’, 1933) i el recull de poemes Look, Stranger! (‘Foraster, mira!, 1936) són les obres més importants que publicà abans d’anar-se'n a viure als EUA, a la tardor del 1938. Posteriorment escriví: Another Time (‘Un altre temps’, 1940), New Year Letter (‘Carta de cap d’any’, 1941), For the Time being (‘De moment’, 1945), The age of Anxiety (‘L’edat de l’angoixa’, 1948), Homage to Clio (1960), About the House (‘Entorn de la casa’, 1966), City without Walls (‘Ciutat sense muralles’, 1969), Academic Graffiti (1971), i els assaigs The Dyer's Hand (‘La mà del tintorer, 1963) i Epistles to a Godson (‘Epístoles a un fillol’, 1972). Auden fou la personalitat més influent en el grup de poetes anglesos dels anys trenta que foren companys a les universitats d’Oxford i Cambridge: Day Lewis, Mac Neice, Spender, Lehmann i d’altres. No formaren pròpiament una escola, però compartiren una viva preocupació pels problemes col·lectius i anunciaren les malvestats del món contemporani. Llur actitud corresponia, doncs, al que ha estat anomenat “realisme històric”. La poesia d’Auden, predominantment intel·lectual, sorgida d’un impuls ètic, sovint sorneguera i satírica, té, però, moments lírics profunds, que reflecteixen el misteri de la realitat amb visió gairebé superrealista. Per la seva habilitat tècnica, per la multiplicitat dels temes i les formes i per la seva prodigiosa capacitat de renovació, un crític anglès ha comparat l’obra d’Auden amb la de Picasso.