Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris (per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc). Emprada per Ramon Llull en l'Art abreujada d’atrobar veritat (vers el 1272) i represa, desdoblada en dues, en l'Art demostrativa (1274), desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art. La figura servia a l’intent lul·lià de concordar els contraris relatius (per exemple, predestinació i llibertat).
f
Filosofia