Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors; són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes: el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat. El xacal comú (C. aureus) té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscil·la, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris groguenc. És més aviat nocturn, bon corredor i bon nedador, i al capvespre fa udols llargs i aguts, entre els quals intercala lladrucs. Habita principalment en terrenys semioberts i en refugis, a les estepes i xipolls, però eventualment arriba a les zones habitades, i fins entra als habitatges per a arrabassar-ne animals petits o queviures, bé que sol fugir de l’home. Hom el troba des de l’Europa sud-oriental fins a l’Àsia occidental i central (el Nepal, l’Índia, Sri Lanka, Birmània i Tailàndia) i l’Àsia Menor, Aràbia i l’Àfrica septentrional i oriental. El xacal de llom negre (C. mesomelas), de mides semblants al xacal comú i de pelatge groc rogenc, llevat del llom, que és gris argentat amb taques negres, habita especialment la sabana i el bosc des del Sudan a l’Àfrica austral, bé que el seu hàbitat és molt divers. El xacal gris (C. anthus), de mida també semblant al xacal comú, té un pelatge gris amb taques negres i ratlles groguenques o negres, poc definides, als costats, i habita a l’Àfrica oriental. El xacal ratllat (C. adustus) és de mides semblants als altres xacals, i té el pèl terrós groguenc, amb ratlles longitudinals grogues entre unes ratlles més primes negres al pit i als costats. Habita a les selves des del Sudan i Etiòpia fins al Transvaal i Angola, el Gabon i el Camerun.
m
Mastologia