El model és format per un gran nombre d’elements simples de processament (unitats), connectats entre ells formant grups. Cada grup s’encarrega d’algun tipus de representació. A partir d’un estímul d’entrada, la xarxa s’"entrena” repetint cíclicament unes operacions que afecten la força de relació entre les unitats que formen cada grup i entre els grups, fins que es produeix la sortida desitjada. Finalitzat l’entrenament, la xarxa proporciona sortides coherents amb els estímuls d’entrada. L’eina que es fa servir per a sotmetre a prova els models de xarxes neuronals és la simulació per ordinador. Les xarxes neuronals han assolit una gran expansió i complexitat, ja que permeten no solament l’estudi de processos psicològics (llenguatge, percepció, memòria, aprenentatge, etc.) sinó també la simulació en molts altres camps (per exemple, té algunes aplicacions en enginyeria). L’ús sistemàtic dels models de xarxes neuronals ha estat una de les causes principals del desenvolupament del connexionisme en psicologia.
f
Psicologia