xarxa òptica

f

Física

Xarxa formada per la interferència d’un conjunt de làsers que es propaguen en la mateixa direcció i sentits oposats i donen lloc a una distribució periòdica d’intensitat de llum en la qual és possible atrapar àtoms per mitjà de l’efecte Stark, cosa que resulta en un cristall artificial sense defectes.

Es tracta d’una tècnica experimental desenvolupada per a la simulació de sistemes de la matèria condensada amb àtoms ultrafreds. Fins ara s’ha pogut estudiar la transició entre un sistema superfluid i un aïllant de Mott, i s’espera que futures extensions permetran comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere la superconductivitat d’alta temperatura mitjançant la simulació del model de Hubbard.