xarxa telefònica

f

Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars

© Arxiu Fototeca.cat

Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.

Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat (telèfons), els quals són connectats mitjançant circuits (línies d’abonat) als punts de commutació centralitzats (centrals). A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior ( secundàries ). Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les centrals terciàries o nodals , cadascuna de les quals és situada a la capçalera d’una regió telefònica i són interconnectades directament entre elles. Hom pot establir també comunicacions amb xarxes automàtiques d’altres països.