xatàrdia

Xatardia scabra (nc.)

f
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.

Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica.