Vida i obra
Es donà a conèixer com a poeta amb La fi del fil (1973, premi Carles Riba 1972), obra a la qual seguí Les elegies del marrec (1973), Fràgil (1979) i Oratori (2004, premi Ausiàs March). Premiat amb el premi Ciutat de Barcelona el 1974 i l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Barcelona (1981), fou cofundador de la col·lecció de poesia “Llibres del Mall” (1973).
Com a dramaturg, el 1980 guanyà el premi Ciutat de Granollers amb Els intrusos (1981). S’ha destacat com a traductor d’obres teatrals (Cyrano de Bergerac, 1985 d’E. Rostand, premi nacional de teatre J.M. de Sagarra 1984; El Mikado de W.S. Gilbert, 1986; Els pirates de W.S. Gilbert i A. Sullivan, 1997; Pigmalió de B. Shaw, 1997, a partir de l’adaptació de Joan Oliver; La Perritxola de J. Offenbach, 2003, etc.), i ha adaptat el text d’A. Guimerà Mar i Cel en una versió de gran èxit per a la companyia Dagoll Dagom (1988).
Secretari del Centre Català del PEN Club (1985-89), fou director literari d’edicions Proa (1984-87) i, en 1988-90 fou director general de promoció cultural de la Generalitat de Catalunya. El gener 2009 fou designat president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, el primer a ocupar el càrrec, del qual fou rellevat a l’octubre del mateix any per Francesc Guardans. Col·labora habitualment a la premsa diària i en publicacions periòdiques com ara El Temps, El País i La Vanguardia.
Ha publicat Barcelona, proposta cultural (1987), el recull d’articles Catalunya, Espanya, Europa (1991), publicats al diari El Observador, del qual fou assessor editorial (1990-93), l’assaig El descrèdit de la literatura (1999), el recull d’articles Fot-li, que som catalans (2005, amb J. de Jòdar i M. de Palol), i la novel·la Cartes d’uns coneguts a una desconeguda (2007).
Ha dirigit també alguns programes de ràdio i televisió. El juliol del 2012 fou nomenat comissari de l’Any Espriu, durant el qual es commemorava el centenari del naixement del poeta (1913).
Bibliografia
- Mas i Vives, J. (1982): Reflexions sobre poesia catalana. Palma, Ajuntament de Manacor, Foment de Cultura, p. 81-84.