Vida
Quan tenia cinc anys els seus pares s’instal·laren a Cuba, on estudià violí intrument per al qual demostrà un gran virtuosisme. El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i als dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso i li feu una caricatura, una de les seves facetes artístiques.
El 1915, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso. A Nova York conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet (1916) i arribaren a tocar en el Carnegie Hall. Posteriorment formà un duet amb Rita Montaner, que es convertirà en la seva primera esposa. Conegut com “el modern Paganini”, treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball. S’interessà per la música afrocubana, que “americanitzà” per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot ser considerat un dels principals divulgadors de la música llatina i afrocubana. Amb aquest nou estil triomfà de forma clamorosa.
Als anys vint s’instal·là a Hollywood. S’introduí en el cinema sota el mestratge de Rodolfo Valentino intervenint en Els quatre genets de l’Apocalipsi (The Four Horsemen of the Apocalypse, 1921, Rex Ingram). Rodà el curt còmic Un fotógrafo distraído (1930) i dirigí el llarg musical Charros, gauchos y manolas (el primer títol de la qual havia de ser Revista musical Cugat) (1930), un dels primers sonors. Formà un conjunt instrumental anomenat Cugat ans he's Gigolos especialitzat en ritmes tropicals, melodies llatines i tangos, que el 1928 començà a actuar de manera estable a la famosa sala de festes Coconut Grove. Entre el 1932 i el 1947 aquesta orquestra passà a ser titular en les festes del Waldorf Astoria de Nova York.
A partir del 1936 participà en nombroses pel·lícules com a director musical, compositor de cançons i fins i tot actor, facetes en les quals obtingué un gran èxit. També esdevingué productor (Hollywood Spanish Pictures Company) al costat de les estrelles més rutilants del cinema dels EUA en més d’una vintena de films comercials sota les ordres de bons directors. El 1942 Fred Astaire el batejà amb el nom de Cugui. També fou present al cinema italià en mitja dotzena de coproduccions i a l’espanyol, en Nunca en horas de clase (1978, José Antonio de la Loma) i Una rosa al viento (1983, Miquel Iglesias), la seva última interpretació rodada a Catalunya.
Fou també el descobridor d’actrius tan conegudes com Carmen Miranda, Rita Hayworth o Abbe Lane, que del 1952 al 1967 actuà de vocalista de l’orquestra al Coconut Grove.
A més de treballar a la ràdio, la televisió i enregistrar nombrosos vinils —se’l conegué com “el rey de la rumba”— cal destacar també la seva faceta de dibuixant de còmics. Mai no deixà de dibuixar caricatures ni de pintar, art que inicià en el diari Los Angeles Times amb un espai setmanal (1924) i en la revista D’Ací i D’Allà (1929) signant amb el pseudònim De Brú.
Es casà amb les artistes Rita Montaner, Carmen Castillo, Lorrain Allen, Abbe Lane i Charo Baeza. Els darrers anys de la seva vida intensificà la seva faceta de dibuixant i realitzà pintures d’un sintetisme naïf que exposà a Barcelona —per primera vegada a Europa— el 1972. El 2000 el Museu del Cinema de Girona muntà l’exposició Cugat, un gironí a Hollywood a partir dels materials del col·leccionista Luis Gasca amb motiu del centenari del seu naixement. Tots els negocis que inicià assoliren grans èxits i li proporcionaren una gran fortuna.
A més dels nombrosos discos que enregistrà, també publicà els llibres Xavier Cugat’s Favorite Collection of Tangos and Rumbas (1936); Rumba is my Life (1948); Yo, Cugat: mis primeros 80 años (1981); Cugat vivió (1990) i Mis mujeres.
El seu germà gran Francesc, que també visqué a Cuba i als EUA, fou director tècnic de la Technicolor Corporation i exercí tasques de pintor, retratista i decorador, a més de fer de director artístic de films protagonitzats per Douglas Fairbanks. Signava com a Francis Cugat. El segon germà, Albert, l’ajudà artísticament i feu de cartellista, retratista i pintor als EUA.
Bibliografia
- Gasca, L.: Xavier Cugat. Ediciones el Imán, Madrid 1995.
- Pujolar, Q.: “Entrevista”, Avui, 31.12.1989.
- Soler, S. i Blasco, P.J.: “Xavier Cugat: de Girona només tinc la fe de baptisme”, Presència, núm. 787, 1986, p. 16-25.