Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca. Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal. El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá (Colómbia). Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís. Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals. Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara (1953-1954). Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i, pel riu Amazones, s’enfilà pel riu Putumayo, fins a arribar al riu Caraparaná, on s’instal·là per fer una nova fundació, que anomenà estació rnissional de San Rafael de Caraparaná. Entregat a les comunitats indígenes, hom diu d’ell que visqué enmig dels indis, només amb els indis i quasi com els indis. En homenatge de la seva tasca, l’estat colombià, per agrair-Ii els serveis prestats, li concedí la condecoració de I'Orden Naval Almirante Padilla. Afeccionat a les llengües, deixà escrits alguns vocabularis sobre la llengua wiloto de La Chorrera.