Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals (Partits pel mig, 1957; Aquesta terra, 1965). Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges: Balades del clam i de la fam (1967), A l’Àfrica, minyons! (1972) i Francesos, liberals i trabucaires (1972), obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit.
Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent) i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del departament d’investigació (1970-85). Fou també director de la Biblioteca del Museu del Teatre i responsable del Gabinet de Publicacions (1970-85). El 1980 fou nomenat cap del servei de cinematografia i teatre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que dimití poc després.
Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal (1966), Teatre català d’agitació política (1969), Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971), Aproximació a la història del teatre català modern (1972), Introducció al llenguatge teatral (1973), Les formes de diversió en la societat catalana romàntica (1975), El teatre o la vida (1976), De l’off Barcelona a l’acció comarcal (1976) i Història del teatre català (1978). Pòstumament es publicaren: Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas (col·laboració als volums VII i VIII) (1986), Teatre en viu (1969-1972) (1987), Teatre en viu (1973-1976) (1990), Teatre en viu (1977-1982) (1993) i La música contemporània a Catalunya (1994).
El seu afany d’aprofundir el fenomen de l’espectacle el portà a interessar-se per manifestacions parateatrals com les festes populars i la mitologia del seu país: Cavallers, dracs i dimonis (1976), Tradicions, mites i creences dels catalans (1979) i El llibre de les bèsties (Premi Crítica Serra d’Or, 1984).
En el camp de l’antropologia i la semiologia de l’espectacle publicà: Iconologia de l’espectacle (1979), El fons ritual de la vida quotidiana (1982, premi Xarxa d’assaig 1981), De la cuina al menjador (1982) i les seves publicacions pòstumes Arrels llegendàries de Catalunya (1987) i Els orígens del drama contemporani (1995).
Exercí la crítica teatral a diverses revistes: Serra d’Or, Destino, Primer Acto, El Público, etc., però sobretot col·laborà a la crítica periòdica: El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Avui, La Vanguardia, etc. Gran viatger i observador, escriví les seves reflexions sobre terres properes o més llunyanes en els seus llibres Entre Catalunya i Aragó (1971) i Europa, Europa! (1982). També feu una incursió a la narrativa a través del seu llibre de contes infantils Infants, quissos i mixetes (1976) i la seva novel·la L’encalç (1982).
Tingué cura de l’edició d’obres d’Apel·les Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres. Les seves aportacions als estudis dramàtics han estat cabdals per a l’estudi i millor coneixement del teatre català dels segles XIX i XX.
Bibliografia
- Badiou, M. (1993): Xavier Fàbregas. Bibliografia (1951-1985). Barcelona, IT / Diputació de Barcelona.
- Benach, J.-A. (1988): “Monogràfic Xavier Fàbregas”. Estudis Escènics, 30.
- Diversos autors (1986): Homenatge a Xavier Fàbregas. Barcelona, PAM.
- Manent, A. (1993): Retorn a abans d’ahir. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino, p. 105-115.