Xavier Martín i Vide

(Barcelona, 1954)

Xavier Martín i Vide

© J. M. Vide

Geògraf.

Llicenciat en ciències matemàtiques (1977) i en geografia i història (1978) per la Universitat de Barcelona, on es doctorà (1982) en geografia, amb premi extraordinari. És catedràtic de geografia física per la UB des del 2002 i professor de geografia física i de climatologia de la mateixa universitat des del 1978.

La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’anàlisi probabilística de la precipitació, en els riscos climàtics, el clima urbà i especialment en la variabilitat i el canvi climàtic, tema en el qual on s’ha erigit en un referent en l’àmbit internacional.

Ha publicat més de 20 llibres i més de dos-cents articles i capítols de llibres, i pertany a diversos consells editorials de revistes especialitzades, com l’International Journal of Climatology. Són llibres seus, entre d’altres, Interpretación de los mapas del tiempo (1984), Fundamentos de Climatología analítica (1991), Guía de la atmósfera. Previsión del tiempo a partir de la observación de las nubes (1996), Tiempos y climas mundiales.Climatología a través de mapas del tiempo e imágenes de satélite (1996), Climas y tiempos de España (2001), Aspectos económicos del cambio climático en España (2007), Apaga la luz (2009) i La investigación geográfica en España (1990-2012) (2013). És coautor de lʼAtles climàtic de Catalunya (1997, actualitzat el 2003). El 2004, amb El temps i el Clima guanyà el premi Crítica Serra d’Or, guardó que de nou li fou atorgat el 2019 per Atles dels núvols de lʼObservatori Fabra (2018).

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de l’Académie Royale des Sciences d’Outre-Mer (Bélgica), fou el primer president de l’Asociación Española de Climatología (1998-2004) i del consell assessor del Servei Meteorològic de Catalunya (2000-11). El 2009 fou elegit president de l’Asociación de Geógrafos Españoles (AGE).