Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne (Paris IV) (1996). En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 (França), i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne. És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla.
Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes (Avui, La Vanguardia, El Temps). De les seves aportacions, cal destacar-ne les que ha dedicat a la figura de Josep Pla, amb llibres com Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària (1997) o les edicions de la correspondència amb el germà de l’escriptor, Pere (1996), l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) o la del dietari pòstum La vida lenta, notes per a tres diaris (2014). Membre del patronat de la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla de Palafrugell (1998), ha estat comissari d’exposicions dedicades a l’escriptor: “Josep Pla, la diabòlica mania d’escriure” (Girona, Barcelona, Madrid; 1997-98), “Josep Pla et Le Cahier gris (Itinéraires, portraits et choses vues)” (París, 1998) i també de “La cultura catalana avui, en ocasió de la Fira de Frankfurt” (2007).
També és editor d’Eugeni d’Ors (responsable de l’edició de l’obra catalana en 6 volums, 1999-2012) i d’Eugeni Xammar (edició d’Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents, 2001) i ha estudiat la recepció de Simenon a Catalunya a Simenon i la connexió catalana (2007, premi Joan Fuster d’assaig 2006). Ha estat també editor del volum col·lectiu Maurras a Catalunya. Elements d’un debat (2012). Obtingué el premi Octavi Pellissa (2012) pel projecte Josep Pla o un ideal de vida lliure. El 2022 publicà El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció. L’any 2015 li fou atorgat el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.