Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB (1980-83). Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida. L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut. Des del febrer del 1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al novembre del 1999 canvià el nom pel d’interior. A partir de l’any 2000 coordinà, com a conseller d’interior, l’assumpció del control del trànsit per part de la Generalitat, que havia estat negociada per CiU amb el PP, així com el progressiu desplegament dels mossos d’esquadra. Al novembre del 2002 fou rellevat del departament per Núria de Gispert, i passà a ésser conseller de sanitat i seguretat social. En finalitzar la legislatura, abandonà la política activa i es reincorporà al camp sanitari en el grup de l’Hospital de Sant Joan de Déu.