Fill de Miquel Regàs i Ardevol. Es llicencià en dret el 1925 i col·laborà assíduament a La Publicitat, La Ciutat, L’Opinió i L’Esport Català. El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau, on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia.
Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí (1958-69).
Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras (Sota la llàntia del Born, 1948) i amb Valentí Castanys (Ha guanyat el Barça, estr. 1949), escriví també, entre d’altres, Tieta (estr. 1947), una comèdia melodramàtica; Tobruck (estr. 1949); El marit ve de visita (1952, estr. 1951), que és l’obra que el donà a conèixer; Camarada Cupido (1956), una versió lliure d’una obra de Kataiev plantejada com una comèdia de bulevard, i El capità Mascarella (1957). Escriví també en castellà El elefante blanco (1966). Era filla seva l’escriptora Rosa Regàs.