Fill de Joan Subias i Galter i germà d’Antoni Subias i Fages, es graduà l’any 1951 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i estudià posteriorment urbanisme a Madrid. El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo. Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern. Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret (premi FAD 1958) i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona; els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles; els conjunts residencials de la Gran Via; la clínica Dexeus; l’Hospital Oncològic Duran i Reynals; l’escola Betània-Patmos; la Institució Cultural del CIC, i la Universitat Autònoma de Barcelona.
També fou arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona, on durant el mandat de l’alcalde Josep Maria de Porcioles tingué un paper destacat en el Pla Provincial d’Urbanisme de Barcelona (1954-56), el desenvolupament del Pla de la Diagonal i la xarxa de la vialitat primària. Participà també en la revisió del Pla Comarcal i la seva extensió a les regions primera de Catalunya i metropolitana (1965-68). Posteriorment participà en el Pla General Metropolità (1974), de la revisió del qual fou director tècnic en 1975-83. Nomenat cap de servei de la Generalitat de Catalunya (1985), dirigí la primera versió del Pla Territorial de Catalunya.
Redactor amb Hugues de Jouvenel de l’estudi prospectiu Catalunya a horitzó 2010 (1989), fou també gerent de promoció del port de Badalona (1995-2000), professor a l’ETSAB i degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1968-70). Rebé la Medalla Ildefons Cerdà al mèrit urbanístic (1964) i la Medalla President Macià (1994), entre altres distincions. L’any 2008 el Col·legi d'Arquitectes organitzà l’exposició “Giráldez, López-Íñigo, Subias arquitectes. A la recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani (1956-1997)”.