Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar (1997), Todos tenemos la razón (2003) i Polipoesía urbana de pueblo (1995). Així mateix, col·laboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó.
Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha col·laborat amb poetes com Joan Brossa, Enric Casasses, Jordi Pope, Josep Palau i Fabre o Jesús Lizano.
És autor de l’assaig històric Burla, escarnio y otras diversiones (2004), sobre l’humor a l’edat mitjana, de les narracions d’una imaginària Guía turística de Las Batidos (2003) i Viaje al archipiélago de Las Batidos (2007) i del diccionari humorístic Diccionario inconveniente (2003).
Escriptor amb un gran coneixement de la ciutat de Barcelona, ha publicat cròniques i assaigs sobre aspectes de la història de la ciutat: La Sisena Flota a Barcelona (2010, premi Huertas Claveria), Barcelona a cau d’orella (2013), Tots els meus carrers (2014), Barcelona: secretos a la vista (2015), Diumenges a Barcelona (2018) i Vida i miracles de la plaça Reial (2019).
L’any 2019, amb La fada negra (2017), novel·la policíaca ambientada en la Barcelona de la dècada de 1840, guanyà el premi Josep Pla. El capità Llàtzer Llampades, protagonista de la seva anterior novel·la, protagonitza Tothom ha de morir (2023), on segueix explicant una part poc coneguda del segle XIX a Catalunya.
Col·laborador habitual als mitjans de comunicació escrits (Diari de Barcelona, Deia, El País, El Periódico, Ara), així com a la ràdio i a la televisió (betevé). Ha traduït obres d’Albert Sánchez Piñol i altres autors al castellà.