Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions (ETSI), i poden ser les HDSL (High Data-Rate Digital Subscriber Line), ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line), VDSL (Very High Data-Rate Digital Subscriber Line), i més recentment SDSL (Single-Line Digital Subscriber Line). Algunes ofereixen serveis simètrics, en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes; i altres d'asimètriques, amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat. Totes elles són tècniques de mòdems especialment pensades per línies telefòniques de coure, encara que algunes poden utilitzar-se en altres xarxes. L’HDSL permet velocitats simètriques de 784 Kbps, si bé per a aplicacions en la jerarquia SDH pot arribar a 2,3 Mbps. La tecnologia asimètrica (línia d'abonat digital asimètrica) arriba per sobre dels 6 Mbps. El VDSL pot treballar de forma simètrica o asimètrica (com l’ADSL), amb velocitats superiors als 20 Mbps, i l’SDSL busca la transmissió multiservei en una línia simple (un parell de fils de coure), tant en servei simètric com asimètric, encara que a velocitats inferiors a l’ADSL.
f
Electrònica i informàtica