xeiene

cheyenne (en)

f
m
Etnologia

Individu d’una tribu de llengua algonquina.

Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura. Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses (Wyoming i Colorado), on esdevingueren caçadors del bisó. Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups: els xeienes del nord (uns 2.000 individus el 1970), que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud (uns 3.000 el 1970), que, amb els arapahos, ocupen un territori d’Oklahoma. Combateren contra la dominació del govern, especialment en 1857-79. Llur organització social és constituïda per grans subgrups bilaterals.