Xella

Chella (es)

Xella

© Fototeca.cat

Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al límit amb la vall Farta (Ribera Alta), de la qual el separen el Montot (417 m alt.) i la serra de Sumacàrcer.

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna. Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador (o del Brollador), afluent per la dreta. L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros (461 m alt.), forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig (La Cruz del Gallinero, 657 m alt.). La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes (700 ha) i de matollar (1 350 ha). El conreu, localitzat en la vall del riu i a la plana que s’estén cap a l’oest, es divideix entre 1 800 ha de secà i 370 ha de regadiu (100 de les quals amb aigua del riu, i la resta, de pous). Els conreus de secà són tots arboris: bàsicament oliveres, i en menor quantitat, garrofers, ametllers i vinya (120 ha), i al regadiu, tarongers (75 ha), tabac (30 ha), cacauets i hortalisses. La ramaderia és poc important (400 caps de bestiar oví i 100 de boví). La població que cresqué al llarg del s. XIX, s’estancà durant el s. XX per emigració cap al Principat i cap a França, i recentment cap a València. La major part de la població treballa en l’agricultura (56%). La vila , que agrupa tota la població del municipi (2 604 h [2006]), és situada a 279 m alt., damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (la Mare de Déu de Gràcia). Era una alqueria musulmana, donada per Jaume I el 1250 a Pere Dovit; el 1336 pertanyia al rei, que el 1341 la donà a Tomàs d’Oms; el 1356 passà a Alfons de Gandia el Vell, comte de Dénia i duc de Gandia, i a la mort del seu fill, Alfons de Gandia el Jove, retornà a la corona (1425). Al s. XVI era posseïda pels ducs de Gandia, i al s. XVIII, pel marquès de Bèlgida. Població morisca, en el moment de l’expulsió tenia 140 cases de moriscs; una carta de poblament fou atorgada el 1611 per Carles de Borja. El municipi inclou els banys de Bolbait.