S'estén des del Mondúber (840 m alt.) i el puntal dels Quatre Termes (584 m alt.), inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa ( platja de Xeresa ), de la qual és separat per una franja del terme de Gandia. La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs ( barranc de Xeresa i el de les Palmeres) que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l' escorredor de Xeresa (termenal amb el municipi de Gandia). El regadiu aprofita l’aigua de fonts i ullals conduïda a través de séquies (Travessera, Menor, del Xops, de Vir, dels Casals); a la marjal, hom practica el sistema de conreu en bancs (bancs de terra extreta de llargs valls paral·lels cada dos o tres metres). El secà ocupa 500 ha, abancalades als vessants de les muntanyes, amb conreus arboris (garrofers i oliveres). El regadiu és la base de l’economia: 300 ha de taronger i hortalisses (cebes i tomàquets); l’arròs és en recessió. Hi ha un centenar de bovins als pasturatges de la marjal i uns 150 ruscs. La comercialització de la taronja i una important fàbrica de conserves completen les activitats econòmiques. El poble (2 029 h agl [2006], xeresans ; 25 m alt.) és situat al peu de les muntanyes, a l’W de la zona on passa la carretera i l’autopista de València a Alacant i el ferrocarril de València a Gandia. Era una alqueria musulmana, que Jaume I donà el 1249 a quatre famílies. La senyoria fou venuda el 1487 per Joan Vic al duc de Gandia. Eclesiàsticament depengué de la parròquia de Gandia fins el 1535, que fou erigit en rectoria de moriscs; a la fi del s. XVI tenia seixanta cases de moriscs, i en depenia la rectoria de Xeraco. Amb l’expulsió del 1609 (aleshores tenia cent focs moriscs) restà despoblat; la repoblació s’inicià el 1611. L’església parroquial (Sant Antoni) és del s. XVII.
Xeresa
© Fototeca.cat