La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme (que drena la rambla de Cervera) pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva. Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2.280 ha de conreus de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers. L’horta ocupa 22 ha. Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria. El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria.
Plaça de l'ajuntament de Xert
© CIC-Moià
vila (839 h agl [2006], xertolins; 480 m alt.) és situada a la dreta del barranc de Font, al peu de la mola del Murar, a 1 km de la rambla de Cervera, a l’esquerra, a l’inici de la plana. L’església parroquial (l’Assumpció), que presideix el nucli antic, és en part gòtica, i conserva algunes peces d’orfebreria medieval i un retaule gòtic. Es conserva també el palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada). Després de la conquesta, el 1233, fou lliurada per Jaume I als hospitalers, i el 1316 passà al nou orde de Montesa. El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella (amb l’església de Sant Pere de la Barcella, actual santuari de Sant Marc) i la caseria d’ Enroig.