Xestalgar

Gestalgar (es)

Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol. L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha (75% del total), amb predomini del matollar (3 500 ha) sobre l’àrea forestal (1 200 ha). El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu. El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya (100 ha), mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro i fruiters. La població, sempre feble, s’ha caracteritzat per l’estancament, però des del 1950 s’ha convertit en descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants (l’emigració es dirigeix cap a València). El poble (681 h agl [2006]; 205 m alt.) és a l’esquerra del riu, a la sortida del congost que aprofità la Companyia Valenciana d’Electricitat per a la construcció d’una central hidroelèctrica. Alqueria musulmana, fou donada per Jaume I a Rodrigo Ortís el 1238, però tornà a la corona; Jaume II la vengué a Bernat Guillem d’Entença, i passà al comte de l’Alcúdia; el darrer senyor fou el duc d’Almodóvar. Eclesiàsticament era de la jurisdicció de Xulella, fins que se'n separà (parròquia de la Concepció) a mitjan s XVI, quan tenia 120 cases de moriscs.