El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris. Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç (1286 i 1289). El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó. A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de cedir —però sembla que sota el seu consell— en la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya i declarar que la Ribagorça, Sobrarb i la comarca de la Llitera pertanyien a Aragó.