Xina

Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.

Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina. Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat. Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia; fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina. A partir del s. I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en els quals la penetració xinesa i la sinització han estat més o menys intenses segons l’època. D’altra banda, la influència xinesa ha estat cabdal en totes les civilitzacions de l’Àsia Oriental, tant a Indoxina, com a Corea i al Japó. L’illa de Taiwan fou colonitzada pels xinesos al s. XVI i forma des del 1949 un estat independent. Coneguda pels antics grecs amb el nom de Σηρικη i a l’edat mitjana amb el nom de Catai, el nom actual prové del portuguès China, a partir d’un mot indi o malai semblant probablement derivat del nom de la dinastia Qin (221-206). Els xinesos, però, l’anomenen Han (del nom de la dinastia han) i Zhongguo (‘Imperi del Mig’) o Zhonghua (‘Terra del Mig florit’).