És representat gràficament en una escriptura sil·làbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A (escriptura lineal), en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze. Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sil·làbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síl·labes lliures: així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa. Ultra l’escriptura, el dialecte xipriota antic presenta notables coincidències amb el dialecte jònic (com la resta del grup), al costat de les corresponents peculiaritats. A l’època medieval, la llengua grega parlada a l’illa —llengua derivada del grec de la koiné— presenta unes característiques dialectals que la situen en un nivell intermedi entre els dialectes del Dodecanès i els de l’Àsia Menor. Aquests grups dialectals, emparentats ja en una època bastant antiga, registren la presència de molts arcaismes, i alhora ofereixen, entre altres característiques, el canvi de j en kj o k (δκυό, κονταρκά), ργ i δγ en ρκ i ρτ (πύρκος, ἀρκάτης per ἐργάτης) i βγ, βδ, γδ en βκ, βτ, γτ (βκαίνω, ἑβτομάδα). El pronom ἐγώ és ἐγιώ, i la partícula θά esdevé ἐννά (θενά). (θενά). També, per raons de tipus històric, el dialecte grec actual de Xipre conté una quantitat notable de gal·licismes i d’occitanismes —ja en la Crònica de L.Makheras—, italianismes i anglicismes (ρίτ per writ, ὁράιτ per all right, φοῦρπος o φουτμπόλ per foot-ball, χόκκιν per hockey, etc).
m
Lingüística i sociolingüística