Xirivella

Xilvella (ant.)

L’ajuntament de Xirivella

© Fototeca.cat

Municipi de l’Horta del Sud, situat immediatament a l’W de la ciutat de València, en un terreny totalment pla i al·luvial, regat amb aigua del Túria a través d’un brancal de la séquia de Mislata; travessen el terme les séquies de Favara, Faitanar i Benàger.

El terme és travessat pel nou curs del Túria, derivat de l’antic llit dins el terme de Quart de Poblet, cosa que ha deixat un petit sector a l’esquerra del riu edificat i unit a la caseria de València, formant part del barri de la Llum. La major part del territori agrícola, que ha romàs a la dreta del riu, és dedicat a l’agricultura, d’horta a les proximitats del poble i de tarongers a la resta, encara que l’agricultura ha sofert una important reducció pel progrés de l’edificació, per l’establiment d’un petit polígon industrial i pel nou curs del riu. S’ha industrialitzat molt ràpidament, i té una indústria diversificada: química (General Química), de la confecció (Minister), del cuir, de mobles, de cartó, metal·lúrgica (Comersa), tèxtil (Tèxtil Mantalana), de plàstics i de taulers de fusta. El 53% de la població activa treballa en la indústria i el 42% en l’agricultura. Però, a més de població industrial, ha esdevingut un barri-dormitori de la ciutat de València, amb la qual l’uneixen bones comunicacions. La població cresqué fins el 1950 amb rapidesa, però durant els 25 anys següents es quintuplicà, s’han creat nous barris, com els de la Llum i de Sant Ramon.

El poble (26.356 h agl [2006], xirvellans; 30 m alt.) ocupa l’extrem septentrional del terme, al llarg de la carretera de València a Torrent. Era una alqueria musulmana que Jaume I donà a l’orde de Calatrava el 1238, i fou repoblat de cristians des de la conquesta. Al segle XIV hi residí en una alqueria el cronista Ramon Muntaner. En fou el darrer senyor el marquès de Dosaigües. Hi ha el petit santuari de la Mare de Déu de la Salut. Es conserva la Casa de Déu, on es pagaven els arrendaments a l’orde de Calatrava. Dins el terme hi ha les antigues caseries rurals de les Alqueries d’Alòs, les Alqueries de Pellisser i les Alqueries dels Pollastres.

L’1 de gener de 2023, el municipi passà de la comarca de l’Horta de l’Oest a la de l’Horta del Sud.