L’any 645, després de dotze anys de recórrer l’Índia, tornà a la Xina amb vint cavalls carregats de texts del mahāyāna i del hīnāyāna. A petició de l’emperador Taizong relatà detalladament el seu viatge en l’obra Xiyuji (‘Memòries sobre les contrades occidentals’), font d’inspiració d’obres de viatges, com la famosa novel·la Xiyouji (‘Peregrinació a l’oest’).
Dedicà la resta de la seva vida a traduir, amb l’ajut dels seus deixebles, els llibres que havia dut. Traduí també el Daodejing al sànscrit. El seu esforç immens per a aproximar el budisme xinès al de l’Índia no pogué deturar el procés de sinització en curs.