Conegut també com a Minghuang (‘emperador il·luminat’), era net de l’emperadriu Wuhou. Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme. Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet. L’aliança entre turcs i àrabs (751) significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang. La rebel·lió d’An Lushan (755) el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intel·lectuals confucians cap al sud.