xuclà

carall de rei, Labrus bimaculatus (nc.)

m
Ictiologia

Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.

Presenta un dimorfisme sexual molt notable: els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja; les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal. El mascle excava nius sobre fons arenosos. Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes. Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i mol·luscs, les closques dels quals trenquen amb les dents. Habiten a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord, i són comuns a les aigües dels Països Catalans.