D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals (des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica), la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos.
Habiten a la zona litoral, sobre les pedres i a sota, a les quals s’adhereixen fortament amb la ventosa. Presenten dimorfisme sexual a l’època de zel. Abunden a la Mediterrània, la mar Negra i l’Atlàntic. No tenen valor comercial, i hom els troba, bé que no hi són gaire freqüents, a les aigües dels Països Catalans. Hom els anomena també aixafaroques.