Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn

Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma’mūn
(?, ? — Còrdova, 1075)

Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).

Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš. Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova (1069) davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites. Morí emmetzinat.