Les poblacions més nombroses de yazidites es troben al nord de l’Iraq, especialment a la província de Nínive, i el principal centre urbà on es concentren és Sinjar. Les seves creences i rituals tenen elements del cristianisme nestorià, del zoroastrisme i de l’islam. Bé que consideren la Bíblia i l’Alcorà com a fonts doctrinals, la seva tradició és bàsicament oral. Creuen en un Déu creador assistit per set àngels que tenen cura de la creació, un dels quals, Tawusê Melek (‘l’Àngel Paó’), al qual adrecen les seves pregàries, n’és la voluntat executora. Admeten la metempsicosi i la redempció final dels àngels caiguts. Entre els rituals, hi ha el baptisme amb aigua, la circumcisió i un peregrinatge anual a la tomba del xeic ʿAdī ibn Musāfir (en kurd, Şêx Adî, ‘xeic Adî’), al nord de Mosul. Dividits en castes, formen comunitats endogàmiques i parlen el kurd. Són durament perseguits per l’ortodòxia musulmana perquè el seu nom ha estat relacionat amb el segon califa omeia Yazīd I, sovint rebutjat tant per sunnites com per xiïtes. Els primers anys del segle XXI s’estimava que el nombre de yazidites era d’uns centenars de milers. El març del 2015 l’ONU acusà l’anomenat Estat Islàmic de pràctiques de tipus genocida contra els yazidites de l’Iraq. El 2016 Nadia Murad i Lamiya Aji Bassar, dues activistes pels drets humans, reberen el premi Sàkharov per la denúncia de la violació dels drets humans contra el seu poble, i el 2018 Murad rebé el premi Nobel de la pau. L’any 2019 s’inaugurà a la població armènia d’Aknalich el principal temple del yazidisme (Quba heft merê dîwanê u Tawûsê Melek), concebut com a referència de la diàspora yazidita, a més de les funcions de centre religiós.
f
m
Islamisme