Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay

(Toledo ?, 1188 — ?, ?)

Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.

Residí un quant temps a Barcelona. A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà (‘L’ofrena de Judà’), anomenat també Śoné ha-Našim (‘El misogin’), que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat. L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní. Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser (‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’) i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy (‘Paraules de jurament i d’excomunió’), que són divagacions literàries.