Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní, on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses. Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls. Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida.