Germana del també polític i empresari Thaksin Shinawatra, estudià ciències polítiques a la universitat de la seva ciutat natal i el 1991 es graduà en administració pública a la Kentucky State University (EUA). Posteriorment s’incorporà a l’empresa de telefonia del seu germà i, a mesura que aquest dedicava més temps a la política, el substituí en la direcció fins a la seva polèmica venda a una empresa de Singapur l’any 2006.
Posteriorment passà a ocupar la presidència executiva d’una de les principals immobiliàries tailandeses. Al maig del 2011 féu el pas a la política i acceptà la candidatura del Pheu Thai, un partit que fou creat l’any 2008 per substituir el dissolt Thai Rak Thai (TRT) del seu germà i que agrupava els camises vermelles, el moviment opositor contrari al cop d’estat del novembre del 2006. Guanyà les eleccions per majoria absoluta (265 escons sobre 500). No obstant això, formà un govern de coalició amb quatre partits menors, al capdavant del qual esdevingué la primera cap de govern de Tailàndia. Substituí en el càrrec Abhisit Vejjajiva, de l’oficialista Partit Demòcrata.
Hagué d’enfrontar-se a una oposició especialment irada, que a partir del gener del 2012 mobilitzà milers de camises grogues (com eren coneguts els seus contraris), que l’acusaven de modificar la legislació per permetre el retorn del seu germà, i que reberen el suport del Tribunal Constitucional, que blocà un projecte de reforma constitucional. El seu govern resultà encara més afeblit per les protestes que aixecà la mesura del seu govern de subvencionar arròs als camperols pobres, acusada d'electoralista i que en feu minvar les exportacions. Com a resultat, al juny del 2013 es retirà el pla i tingué lloc una remodelació del govern. Al desembre d’aquest any Shinawatra respongué a les protestes convocant eleccions generals anticipades. Celebrades al febrer del 2014, el Tribunal Constitucional les declarà invàlides adduint violència i irregularitats, i al maig la mateixa institució ordenà la dimissió de Shinawatra, acusant-la d’irregularitats, juntament amb la d'alguns ministres del seu govern. El mateix mes tingué lloc un cop d'Estat i una junta militar s'emparà del govern. Al gener del 2015 li fou prohibit exercir càrrecs polítics durant cinc anys, i li fou incoat un procés criminal per corrupció pel cas de les subvencions a l'arròs del 2011. L'agost del 2017 el tribunal dictà una condemna de cinc anys de presó que, tanmateix, fou feta en absència de l'acusada, que dos dies abans havia fugit del país i s'havia instal·lat a Dubai.