Fou jutge de l’aljama de Còrdova (1138-49). És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat 'Olam Qaṭan (‘Microcosmos’) en la seva versió hebrea, molt posterior.