Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis. El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed (càbala). La seva obra és essencialment jurídica: durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef (‘Casa de Josep’), comentari crític a l'Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr. Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk (‘Taula parada’) (1565), que ha constituït el codi rabínic de més autoritat en el judaisme, especialment després d’ésser acceptat entre els asquenazites gràcies a les addicions posteriors de Mošé Isserles.