Youssef Chahine

Yūsif Šāhīn
(Alexandria, 25 de gener de 1926 — El Caire, 27 de juliol de 2008)

Director de cinema egipci.

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic. En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin (‘Pare Amin’), i l’any següent Ibn el Nil (‘Fill del Nil’, 1951) fou presentada al Festival de Canes . De la seva producció (una quarantena de títols) hom pot esmentar també Bab el Hadid (‘Estació central’, 1958), Siraa Fil-Wadi (‘Lluita a la vall’, 1954), que donà a conèixer Omar Sharif; la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija... lih? (‘Alexandria ... Per què?' 1978, premiat al Festival de Berlín del 1979); Hadduta misrija (‘Una història egípcia’, 1982) i Iskanderija, kaman oue kaman (‘Alexandria ara i per sempre’, 1990); Adieu Bonaparte (1985), al-Mohager (‘L’emigrant’, 1994), recreació de la història bíblica de Josep que fou censurada per ser contrària als ensenyaments de l’Alcorà, segons les autoritats religioses, al- Massir (‘El destí’, 1997) i L’autre (1999, premiat a Canes). La seva darrera pel·lícula (inacabada) fou Heya Fawda (‘Caos’ 2007). El 1997 rebé un premi a la seva trajectòria al Festival de Canes. El 1992 feu una versió de Calígula d’A. Camus per a la Comédie Française.