D’una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea (1885-94) i jutge de Zhili (actual Hebei), amb funcions militars. Unit als reformistes (1898), organitzà les primeres tropes regulars; però, traint els reformistes i l’emperador Guangxu, assegurà el cop d’estat reaccionari fomentat per l’emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret.
Intel·ligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s’apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors. Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar la constitució (1907), instituí consells provincials elegits (1908) i anuncià la convocació d’una assemblea nacional. Després de la mort misteriosa dels emperadors (1908), el regent Chun, pare del príncep Puyi, menor de tres anys, allunyà Yuan del poder, bé que, davant l’amplitud del moviment republicà, el tornà a cridar (1911). Exigí la dimissió del regent i l’abdicació del jove emperador (1912) i obligà els republicans del Guomindang a acceptar-lo com a president de la república. Davant l’hostilitat parlamentària, n'expulsà els republicans, anul·là el parlament (1914), restablí el règim imperial (1915) i es féu proclamar president imperial. Afavorí els interessos del capital i fou reconegut pels EUA; però, davant la insurrecció general i la secessió de les províncies del S, hagué de dimitir (1916). Mort misteriosament, esclatà la guerra civil.