Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ. Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’instal·lar-se a l’Àndalus. Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació. Aquest desembarcà (755) prop d’Almuñécar, i vencé l’emir a la riba del Guadalquivir (756), prop de Còrdova. Yūsuf es refugià a Mèrida, i en tornar-se a alçar contra el nou senyor, fou derrotat i executat per aquest.