Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics. Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres. És seu episcopal catòlica. Fundada al s. IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana (Colonia Iulia Iadera), i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi. Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del s. XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès. Veneciana del 1409 al 1707, durant el s. XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca. Ocupada pels italians el 1918, aquests la posseïren pel tractat de Rapallo (1920). Des del 1947 forma part de Croàcia (fins el 1991 com a part de Iugoslàvia, i posteriorment dins de l’estat independent croata). Entre els monuments destaquen l’església de Sant Donat (s. IX), de planta circular, i la catedral, romànica, del s. XIII, amb una cripta del s. XI; el baptisteri, octagonal (~s VIII), fou destruït durant la Segona Guerra Mundial. Hi ha encara altres esglésies interessants: la de Santa Maria, amb façana veneciana del s. XV i sala capitular del s. XII, la de Sant Francesc (s. XIII, refeta posteriorment), la de Sant Crisògon (s. XII), etc. Hi ha també diversos edificis civils dels s. XV i XVI.