zahirita

f

m

Islamisme

Membre d’una escola jurídica de l’islam que admet com a única font legal el sentit extern de l’Alcorà i de la sunna.

Fundada a l’Iraq per Dawūd ibn Ḫalaf al-Iṣfahānī al s IX, únicament assolí el reconeixement oficial durant el califat almohade d’Almansor (segle XII), bé que ha tingut sempre adeptes aïllats, entre els quals destaca l’andalusí Ibn Ḥazm.