S'especialitzà en filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Zagreb. Durant molts anys fou professor de llengua i literatura italianes a la facultat de lletres de Zadar i posteriorment es traslladà a l’anomenada fins el 1990 Universitat Lliure de Berlín.
Dins el gran abast dels seus interessos científics cal destacar les relacions medievals entre les llengües neollatines i eslaves a la Dalmàcia i els Balcans. També escriví estudis fonamentals en matèries teòriques com la fonologia (Opća fonologija i fonologija suvremenog talianskog jezika, ‘Fonologia general i fonologia de l’italià modern’, 1964) i les estratègies classificatòries dins les llengües romàniques, on aplicà sovint principis quantitatius i binaristes.